Total de visualitzacions de pàgina:
dilluns, 3 de juliol del 2023
SOCIETAT DE CONSUM
dilluns, 12 de juny del 2023
"INSIEME A TE NON CI STO PIÙ", INTERPRETADA PER CATERINA CASELLI
No puc seguir amb
tu, el meu cel s’ha omplit de núvols.
Buscava en tu la
tendresa que no tinc,
la comprensió que
no trobe en este món estúpid.
Eixa persona ja
no està, eixa persona no ets tu.
Tot s’ha acabat.
Quin mal fa el que se’n va!
Jo m'arrossegue cap als ullals
del torrent d'aigua clara
on beuré, i busque un bosc per a mi,
i valls amb un
sol més ardent que tu!
No puc seguir al
teu costat, el meu cel s’ha omplit de núvols,
i quan me’n vaja
has de somriure’m si pots.
No serà fàcil, però
cal morir un poc per a poder viure.
M’acomiade, amor,
adeu, els núvols ja estan més lluny.
Tot s’ha acabat.
Quin mal fa el que se’n va!
I quan me’n vaja
has de somriure’m si pots.
No serà fàcil, però cal morir un poc per a poder viure.
M’acomiade, amor, adeu, els núvols ja estan més lluny.
M’acomiade, amor,
adeu, els núvols ja estan més lluny.
divendres, 9 de juny del 2023
LA RELECTURA (JUAN GOYTISOLO)
dissabte, 20 de maig del 2023
I GIARDINI DI MARZO
Una cançó de Lucio Battisti que m'agrada molt: "I giardini di marzo". He fet una traducció lliure de la seua lletra, que fa referència al passat i al present. Quan mira cap arrere, ho fa pensant en el temps de postguerra, quan la gent passava necessitat i algun xiquet més sensible no era capaç de compartir els jocs despreocupats dels altres xiquets.
La tornada de la cançó fa referència a totes les coses belles que la vida et pot oferir, però cal superar els pensaments negatius covats per aquell que ha passat una infància difícil.
Quan canvia el ritme de la cançó, entra el present en acció, i l'amor toca a la porta, però de vegades el passat pesa tant que no pots obrir-te a les noves esperances.
És trista, però molt bella cancó, plena de poesia de primera qualitat. I la música, meravellosa.
Els
jardins de març
El carret passava i aquell home cridava:
"Gelats!".
El 21 del mes els diners s’havien esgotat.
Jo pensava en ma mare i recordava els seus vestits:
el més bell era negre, amb flors encara sense marcir.
En eixir de classe els xiquets es divertien jugant.
Jo em quedava mirant-los, sense poder-los imitar.
Després, derrotat, restava sol amb els meus turments,
i tu em preguntaves per telèfon: "Per què no dius
res?"
Quin any és? Quin dia és?
Aquest és el temps de viure amb tu.
Les meues mans, com veus, no tremolen més,
i tinc en l'ànima, en el fons de l'ànima,
cels immensos i un immens amor.
I després encara més, encara més amor per tu,
rius blaus i pujols i prades
on corren dolcíssimes les meues melancolies.
L'univers troba espai dins de mi,
però el coratge de viure, aquest encara no ha vingut.
Els jardins de març es visten de nous colors
i en aquest temps les joves viuen nous amors.
Caminaves al meu costat i de sobte vas dir:
"Desperta ja!
Si m'ajudes estic segura que et podré ajudar".
Però cap paraula els meus pensaments va aclarir.
Vaig seguir caminant deixant-te com a ombra de l'ahir.
Quin any és? Quin dia és?
Aquest és el temps de viure amb tu.
Les meues mans, com veus, no tremolen més,
i tinc en l'ànima, en el fons de l'ànima,
cels immensos i un immens amor.
I després encara més, encara més amor per tu,
rius blaus i pujols i prades
on corren dolcíssimes les meues melancolies.
L'univers troba espai dins de mi,
però el coratge de viure, aquest encara no ha vingut.
dissabte, 6 de maig del 2023
TEUA I MEUA
dilluns, 24 d’abril del 2023
AVUI ÉS UN GRAN DIA!
dilluns, 10 d’abril del 2023
DOS POEMES RECITATS
dissabte, 25 de març del 2023
ELS CORTELL VISITEN RÀFOL DE SALEM I ALTRES HISTÒRIES
![]() |
| El magatzem de Ribera |
Durant
la segona meitat del segle XIX, atrets per l’esplendor de l’economia taronjaire
a la Ribera, algunes famílies de la Vall d’Albaida, sobretot dels pobles
situats a la part més oriental, com Quatretonda, Pinet, Benicolet, Salem, Ràfol
de Salem, la Pobla del Duc, etc., emigraren a Carcaixent.
Una
de les famílies que van donar un impuls més gran al modernisme a Carcaixent van
ser els Ribera, que procedien de Quatretonda i van tindre l’habilitat de passar
de l’ebenisteria a la comercialització de la taronja, tot generant unes rendes
que permeteren a la seua següent generació estudiar a la universitat, on es va
formar l’arabista Julià Ribera Tarragó, un dels intel·lectuals valencians més
importants del període de transició entre els segles XIX i XX, i promoure
monuments arquitectònics com el magatzem de Ribera, que encara es pot admirar
enfront de l’estació.
He
conegut molts veïns de Carcaixent descendents d’eixos pobles situats entre el
Buixcarró i el Benicadell, dues muntanyes màgiques de la geografia valenciana.
Una vegada, a Pinet, una persona major, ens va contar al meu amic Vicent Sanxis
i a mi, que de jove ell anava a Carcaixent a collir taronges seguint una senda
que comunicava el seu poble amb la Ribera. I és que la comunicació entre els
pobles ha sigut una constant en la història de la humanitat, que ens ha permés
avançar més que si ens haguérem criat aïllats uns dels altres en comunitats
tancades.
La
taronja, a Carcaixent, ha tingut una importància fonamental en la seua
població. Moltes persones, fins a la dècada dels seixanta del segle passat,
s’establiren a Carcaixent per raons comercials o de treball. Ara això ha
canviat molt. Perquè se’n feu una idea de la magnitud del canvi, teniu en
compte que, a Carcaixent, abans de la Guerra Civil, hi havia un centenar de
negocis relacionats amb la comercialització de la taronja, i que ara es tracta
d’un sector pràcticament desaparegut.
També
va perdre Carcaixent, a finals dels seixanta, la “vieta” que comunicava Dènia
amb el nostre poble. Va ser un projecte que es va idear i executar a mitjans
del segle XIX, a fi de donar una eixida cap a Madrid i cap al port de València,
a la pansa de la Marina, que en aquella època també va viure un temps de gran
puixança, ja que els anglesos es van entusiasmar amb ella.
![]() |
| El "trenet" |
Però
tornant al pobles de la Vall d’Albaida, volia parlar-vos de Ràfol de Salem, que
és el poble d’on procedeixen els meus avantpassats de cognom Cortell. Mon pare
em deia que tots els Cortell de Carcaixent érem família. I a la meua àvia,
algunes vegades li vaig sentir comentar que la nostra família Cortell procedia
de Salem. Després, en un llibre parroquial, vaig poder comprovar que realment
el nostre lloc d’origen era Ràfol de Salem, i que va ser durant l’últim terç
del segle XIX, quan va vindre a Carcaixent el primer Cortell.
![]() |
| Joan Cortell i Maria Giner, els meus pares |
Tant
Salem com Ràfol de Salem són dos pobles molt bonics, que fa gust visitar, tot i
que siga per recórrer els seus carrers estrets tan moruns i disfrutar de les
vistes al Benicadell. En efecte, allí es pot comprovar que
encara queden uns quants Cortell, que és un cognom valencià poc freqüent, però
que encara es conserva en alguns pobles de les comarques centrals. Així, a la
Vall de Gallinera, però també a Guadalest, on adopta la variant Escortell, que
delata el seu origen mallorquí. I és que a eixes comarques, el despoblament
subsegüent a l’expulsió dels moriscos va ser molt notable, i per a
repoblar-les, al llarg del segle XVII, s’hi instal·laren algunes famílies de
les Illes. Entre elles hi havia algun Escortell, que potser procedia de
Puigpunyent, un poble de la Serra de Tramuntana. Este cognom salat, després es
va transformar en Cortell, en alguns llocs, igual que va passar amb cognoms com
Escandell que es va diversificar en altres variants, com Candel. Jo, en això,
he tingut sort, perquè conserve eixa “ll” que tant m’agrada per la seua
sonoritat, i no m’he quedat en “Cortel”, que era el cognom que sentia dir quan
passaven llista al quarter de Leganés on vaig fer la “mili” l’any 1982.
![]() |
| Els tres Cortell visitant Ràfol de Salem |
Com que volia que els meus fills conegueren el poble d’on procedeix el seu cognom, vam fer una visita l’any passat a Ràfol de Salem, però també a Salem i a Castelló de Rugat. A la meua família, tenim la sort que ens agrada visitar els nostres pobles, i vam passar un matí meravellós tractant d’endevinar quina seria la casa del nostre rebesavi. No vam arribar a esbrinar-ho, però hi tornarem a seguir intentant-ho.
dimarts, 7 de març del 2023
VISITA A FANZARA (L'ALT MILLARS)
La
comarca de l'Alt Millars és molt més que la conca d'un riu. És un territori de
poderosa personalitat. Des del límit del pla litoral s'alça fins a l'alta
muntanya mediterrània en una rica successió de paisatges. La vegetació mostra
la diversitat de condicions climàtiques i ecològiques, xicotets boscos de
ribera i abundants pinedes de pi blanc, pi roig i surera. L'entorn és incomparable, ja que es tracta d'un
territori muntanyós amb gran riquesa paisatgística als voltants del Parc
Natural de la Serra d'Espadà.
La comarca està
formada per vint-i-dos termes municipals, que en conjunt tenen una població que
no arriba als 5.000 habitants. Es dona la circumstància que esta comarca, amb
una densitat de 6,3 hab/km2, una de les més baixes
del País Valencià, llinda per l’est amb la Plana Baixa, amb 319 hab/km2, que compta amb una
de les densitats més altes.
Durant el segle XX la població comarcal ha disminuït sense interrupció, però fou després del 1960 que el despoblament s’accelerà de manera extraordinària, ja que en un període de 36 anys la població ha quedat reduïda a un terç. Tots els municipis han perdut població, i alguns, com Cirat han arribat a perdre les quatre cinquenes parts dels habitants. El 1960 quatre municipis tenien més de 1.000 h, i el 1996 cap no arribava als 500.
Les comarques de l’interior de la província de Castelló estan, en general, molt
despoblades: entre l’Alt Palància, l’Alt Millars, l’Alcalatén, l’Alt Maestrat i
els Ports, a penes totalitzen 50.000 habitants.
El primer poble que
vam visitar va ser Fanzara i el seu Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU), que és un
projecte en constant evolució i creixement, que s’ha convertit en una
experiència col·lectiva de convivència, col·laboració i intercanvi recíproc d’aprenentatge
entre artistes, veïns, voluntaris i organitzadors, tot mitjançant l’art urbà.
El fet de
traslladar l’art urbà més innovador a les parets del món rural, el fer patent
que l’art no només ha d’estar als museus i que pot formar part de la vida
diària de les persones, junt a eixe esperit de solidaritat i convivència entre
artistes, és el que ha originat que este singular museu tinga un ample
reconeixement en l’àmbit especialitzat de l’art urbà.
Caminar pels carres
de Fanzara suposa caminar pel MIAU: un museu sense portes ni sales on poder
gaudir del que la fusió entre l’art contemporani i la tradició ha sigut capaç
de crear en este lloc.




.jpg)






